(A la bona gent dels ajuntaments de Cervià, les Borges Blanques, l’Espluga Calba i l’Albagés)

Una mica d’història. Durant els primers anys posteriors a l’aprovació de la Constitució, la gent d’extrema dreta i bona part dels militars remugaven del govern d’Adolfo Suárez, mentre la gent més decidida de partits, sindicats i moviments ciutadans empenyia per consolidar la llibertat i l’autonomia. El 23 de febrer de 1981 alguns militars i guàrdies civils van voler aturar l’avenç de la democràcia, amb la bretolada d’agenollar simbòlicament el poble en la persona dels seus representants a les Corts.

Resultat, la democràcia no va quedar tan malmesa com volien els colpistes, però va quedar prou sotmesa per la LOAPA amb la qual UCD i PSOE van voler posar comportes a l’afany d’autogovern de Catalunya i el País Basc. Mentre la discutien es va aprovar la Llei 39/1981 sobre les banderes; només havien passat vuit mesos del cop d’estat del 23 de febrer.

I hem arribat fins avui: amb intents insidiosos del ministre d’Educació de potinejar el sistema educatiu de Catalunya; amb una sentència del Constitucional que deixa greument mutilat l’Estatut del 2006; amb exigències de posar la bandera espanyola a tots els edificis públics (Sra. Imma Manso i Sra. M. de los Llanos, els poliesportius municipals, la xarxa de clavegueram, el dipòsit de l’aigua, els cementiris, el magatzem d’eines de la brigada municipal, etc. han de lluir la bandera espanyola?). Argument: s’ha de complir la llei.

Les lleis s’han de complir, però totes, començant per les que són necessàries per a la gent. Per exemple, la llei de pressupostos que té partides per invertir en les nostres infraestructures i cada any només es compleix en un 30%. Per exemple, l’addicional 3a del finançament de Catalunya, que arrossega un deute de 759 milions del 2008, 219 del 2009 i 1.450 milions del Fons de Competitivitat. Sra. de los Llanos, per què no escriu als afectats per les obres de l’AVE dient-los quan cobraran les expropiacions? Aquesta sí que és feina seva.