Un bon amic em “recrimina” certes expressions o idees meves d’un article passat pel que fa a les Borges. Li agraeixo la lectura, la crítica i haver-la volgut compartir amb mi. D’uns quants correus creuats, n’extrec algunes idees.

L’exercici del poder (polític, econòmic, capitalitat...) implica sempre una rèplica, un qüestionament que a vegades és bo i a vegades no, que a voltes es recolza en realitats concretes i a voltes en mites... com gairebé tot, és un tema de mesura. Passa en el cas de les Borges, però també en poblacions com Lleida o Barcelona. Certament, el que no s’ha de fer és viure en la mentida que tot el que no tens o no ets és culpa de la capital comarcal, provincial, estatal... Tot és qüestió –insisteixo– de mesura i no em considero especialment antiborgenc, ni gens ni mica.

D’altra banda, però, fins i tot després d’acceptar una certa dosi natural de rebuig a la capital, des d’alguns sectors de les Borges es constata a la comarca un sentiment antiborgenc a cops “desmesurat”. I segurament tenen algun tipus de raó.

L’ideal seria que el cor borgenc bategués amb harmonia i distribuís sang a tot el teixit comarcà i que, recíprocament, tots els òrgans fessin una vida cardiosaludable: mens sana in corpore sano, quid pro quo.

En continuarem parlant.