Dissabte, cap a les deu del vespre, la marinada ens acarona –cosa que s’agraeix– i les venerables pedres de l’antiga fortalesa dels Vilars d’Arbeca ens serveixen de refugi en una nit de vi i música. Saludem familiars, amics i coneguts... qui sap si descendents dels antics pobladors del lloc.

Comencem amb un Escorça 2012 del celler Matallonga de Fulleda, fresc i equilibrat, fruit de vinyes velles, que el Joan ens explica que s’adiu molt amb el menjar japonès. Com que la gana no perdona, passem a la feina amb els entrepans de salmó fumat, gentilesa de la Roser per a uns pobres afamats, i mentrestant la música mestissa del jazz s’apodera de ments i cossos. El celler Vinya els Vilars ens ofereix un excel·lent negre que expressa molt el caràcter d’aquesta terra. I la nit es fa màgia i s’allarga entre converses i notes musicals nascudes oceà enllà: Bacus i Orfeu ens protegeixen.

Tot bé: cal donar vida a les antiguitats i no només restaurar-les. Potser, posats a demanar, ens hauria agradat una peça jazzística en iber. Clar que, si el valencià és parlamentàriament iber i acadèmicament català, i el català és descendent del llatí i aquesta llengua és germana de l’antic germànic, pare de l’anglès...: l’iber i l’anglès són cosins, cosins valencians! Visca el pa, visca el vi...