Dijous passat, al bar del poble, una frase manifestament racista al pas d’una veïna nascuda al Marroc va desembocar en un distret debat sobre immigració. La tertúlia, pausada i de to suposadament intel·lectual, que girava entorn als teòrics inconvenients de la immigració, anava amanida amb algun dels tòpics més suats (ens prenen els llocs de treball, saturen els serveis socials...) i amb uns quants “no sóc racista, però...”. Dono per fet que tu que m’estàs llegint i que ets més madur i llarg, tens superat aquest debat i, per tant, em salto la part en què desmentiria els tòpics i afirmaria que aquests tertulians són, a banda de curts, racistes del tot. En entorns una mica més madurs, però, la majoria de debats sobre el tema van, encara que amb més tecnicismes, en una direcció ben igual. Beneficis i inconvenients, positiva o negativa, convé o no, cal o no cal limitar-la.
La immigració, però, és conseqüència inequívoca del que passa al món i causa directa dels sistemes que el regeixen i de l’empobriment que generen. Ningú se’n va de casa per gust. Parlar de si és bona o dolenta i de si ens va bé o no és, a banda d’insensat, estèril i gratuït, perquè mentre hi hagi empobrits i enriquits la immigració existirà. Una quarta part dels nascuts enguany a la comarca són fills de persones vingudes d’altres països, un de cada dos garriguencs és nouvingut. Assumim-ho d’un cop i pensem en persones i realitats en lloc de pensar en immigrants i problemes. Fem-nos nostra la màxima d’atacar una qüestió anant a l’arrel de la mateixa i triem. O treballem per reduir les desigualtats del món o caminem vers la creació i assumpció d’uns valors basats en l’acollida i l’empatia. I fem-ho començant per un mateix, però prenguem la iniciativa també des de les institucions. Quants ajuntaments tenen plans d’acollida per a persones nouvingudes? Quantes en tenim d’integrades als teixits associatius locals?