“Uno é de donde su sentimiento quiere ser... Yo me siento má catalán que de Melilla”, diu el Sebas en un vídeo. “Llevamo 35 año de retraso...”. L’Anna també ho té clar, l’any passat va ser-hi, amb unes amigues, i enguany no s’ho vol perdre, “és impressionant, tanta gent desconeguda fent el mateix, pot ser molt divertit”. El Carles, no, no hi anirà, entén els motius, ell se sent català i espanyol, “hi aniria... però... si canviessin el lema...”, però ha d’acatar consignes. La María Luisa diu que és “ilegal y que son ganas de provocar” i fa campanya en contra, mentre que la seva amiga Dolors ja ha dit que “no aniré als actes institucionals”, tota ofesa...

Els garriguencs –més de mil, de moment– hi anirem, i molts creiem en els arguments del Sebas i de Victus. Cal coratge polític, voluntat, admetre que els obstacles són a dins i que ja n’hi ha prou d’acotxar el cap...