A l’anterior número d’aquest diari (SomGarrigues, núm. 352), des de l’editorial se’ns convidava a establir sinergies positives amb la Conca de Barberà, aprofitant les relacions que històricament hem tingut i potenciant tot allò que ens uneix.

El que vull proposar des d’aquest article és molt més endogàmic... Crec fermament que no coneixem la nostra comarca, i jo sóc el primer. No crec que hi hagi gaires persones de Fulleda que ens puguin parlar de Maials, ni d’Alcanó que coneguin els Omellons, ni de l’Albi que hagin visitat en força ocasions Granyena... i a la inversa. Els motius són diversos: una terra orogràficament complicada i mal comunicada, especialment d’est a oest (només amb vehicle privat i amb trams de carreteres fetes pols) fan que desplaçar-se entre els dos extrems pugui costar prop de dues hores. I, no ho oblidem, dividida administrativament en dues comarques, fet que fa que la gran majoria de polítiques institucionals ometin part del territori.

Aquest dissabte passat per fi em vaig decidir a conèixer un lloc del qual m’havien parlat en no gaires ocasions, tot i ser al costat de casa. Em refereixo a l’Almatret que mira a l’Ebre. Concretament, vaig fer una ruta a peu d’uns 10 km, sortint del poble i passant per l’espai natural dels tossals d’Almatret i els cingles de la Pena. Gran part del camí es fa amb la vista posada al riu, l’embassament de Riba-roja i els àrids tossals que hi fan un fort contrast. També és parcialment visitable la Mina l’Espanyola, una de les 14 explotacions mineres de lignit, en actiu durant la postguerra; no costa gens imaginar-se-la en funcionament, formant part del “camí de sirga” que tant ens va saber explicar Jesús Montcada. La ruta està marcada en tot moment, és senzilla i hi ha força plafons informatius explicant el quehi podem trobar: miradors, plantes i animals, funcionament de les mines, Guerra Civil... Es tracta d’un espai espectacular i, per molts motius, únic a la comarca.
Sóc dels que creuen que només coneixent a fons el territori el podrem posar en valor. I si és el cas, defensar-lo davant de l’agressió ambiental de torn. Diuen que hi ha un projecte d’abocador industrial ben a prop...