Els pous de gel són construccions destinades a emmagatzemar la neu o el gel durant els mesos d’hivern per poder-la utilitzar durant els mesos d’estiu, principalment. Amb aquest material glaçat es conserven els aliments o els medicaments i es pot tenir el beure ben fresc. A la comarca tenim dos pous de gel molt ben conservats: el de Juneda i el de la Floresta, els quals es poden visitar.

A l’Albi en tenim dos, antigament propietat del baró. Un dels pous és a la partida Cabeçons. Durant els anys seixanta –quan a la vila es tenien pollastres a les cases per poder sobreviure–, el van fer servir per llençar-hi els pollastres que es morien. Malauradament hi falta un tros de paret i està molt enrunat.

L’altre pou de gel és a la partida del riu de Set. Aquest està datat de l’any 1728 i pot ser un dels més grans de la comarca, amb deu metres d’alçada i vuit d’amplada. A l’Arxiu Nacional de Catalunya es troba tota la documentació del cost de la seva construcció: jornals, dinamita i altres materials que es varen necessitar.

No es pot saber si es va fer servir mai, ja que a mitjans del segle XVIII el baró del l’Albi ja no vivia al castell, tan sols hi passava temporades. La seva residència estava a Barcelona. A poc a poc el pou va anar quedant oblidat, la natura es va apropiar del seu entorn i amb el pas dels anys va quedar en desús. Poca gent sabia de la seva existència. A principis del present segle els terrenys propers els va comprar la Comunitat de Regants de l’Albi, i molt a prop seu es construí un pantà per acollir l’aigua de la qual reguen els socis-pagesos.

Encara que amb la construcció de l’esmentat pantà es van netejar els terrenys propers al pou, continuà abandonat fins que es començaren a fer les primeres propostes de netejar-lo i de tenir-lo en condicions i preparat per si uns anys en què nevés es pogués omplir i es pogués fer un estudi de com s’hi conservava la neu. Tot eren paraules estèrils fins que l’any 2012 un grup de gent de Cervià el van visitar. D’allí altre cop va sorgir la idea de netejar l’entorn i l’interior.

Entre la gent cervianenca hi havia el president del Centre d’Estudis de les Garrigues, i va ser aquest organisme qui va entomar la idea per poder-la transformar en una realitat. I es van fer el passos pertinents: parlar amb els propietaris, demanar els permisos forestals corresponents i, per fi, el dia 5 d’octubre de 2013, quatre membres del Centre d’Estudis acompanyants de tres voluntaris més (dos de l’Albi i un de Cervià) anàrem a fer la neteja de l’entorn.

En un principi semblava difícil la tasca, però com que hi havia ganes de treballar i el dia acompanyava es va començar amb il·lusió i no es parà de fer servir aixades, serres o el tractor. No es va fer ni un moment de descans fins que els del bar Casal de l’Albi ens van obsequiar amb un esmorzar. Un cop reconfortats amb el menjar, vam continuar treballant fins a acabar el que teníem programat.

Ara queden tres tasques per fer. La primera: netejar l’interior, feina programada per a la propera primavera. La segona: declarar-lo BCIL. I la tercera: conservar la tasca feta perquè la natura no torni a apoderar-se de l’entorn del pou. Sabem que estem vivint moments de dificultats econòmiques i que si es retalla en sanitat, educació, cultura i serveis socials, el patrimoni també es quedarà endarrere. Hem de procurar ser els voluntaris els que hem d’anar conservant-lo. En som responsables.

Com el pou de gel de l’Albi, a la comarca hi ha altres patrimonis per conservar. Animem, des del Centre d’Estudis de les Garrigues, tots els voluntaris perquè treballin per conservar-los. Nosaltres estarem sempre a la seva disposició per a tot allò que ens necessitin. Si tornen a venir temps millors, les tasques de conservació ja estaran fetes. Després serà més fàcil fer el que s’hagi de fer.