Opinió
Anton Bundó

Anton Bundó

Desitjos per al 2014

Que els Reis no ens portin res, però que s’enduguin els mals governants.
Que els ciutadans abandonin la por i la mandra a ficar-se en política; que es decideixin a participar en l’activitat veïnal, comarcal, nacional. Els ciutadans també hem de fer política, si no els partits sucumbeixen a la temptació de barrejar partidisme quan fan política.
Que d’una vegada els partits facin la llei electoral pensant en els ciutadans. No els demanem generositat, perquè no és una virtut que els escaigui; senzillament els exigim responsabilitat. Que el referèndum de novembre doni pas a la independència.

UN NOU FEUDALISME
El preu de l’electricitat va pujant. El dèficit tarifari que reclamen les empreses generadores d’energia és una xifra de milions; ni expliquen com en fan el càlcul, ni com s’ho fan per repartir beneficis si, pobretes, arrosseguen tants milions de pèrdues.
La mala regulació del sector elèctric converteix els usuaris en vassalls obligats a pagar el delme abusiu de les factures. I la mala regulació és per manca de bona regulació de l’estat.
Parlem dels bancs, de les clàusules hipotecàries, del desviament del diner cap a inversions especulatives més que al crèdit a les empreses productives. L’escassetat de crèdits ocasiona als bancs la reducció de beneficis; solució: carregar sobre els titulars de dipòsits d’estalvi multitud de comissions abusives (no diem delictives, perquè el Banc d’Espanya les autoritza). Milers de petits clients esdevenen vassalls, obligats a pagar el delme abusiu de les comissions. Un exemple: carregar en un compte on només es paguen rebuts i la gestió la fa el titular online 68,40 euros per “manteniment” i “administració del dipòsit” és una extorsió.

És un petit exemple de mala regulació del prepotent sector financer per part de l’estat espanyol, que abdica la seva responsabilitat de fer una bona regulació de l’activitat bancària. L’ànima de “la Caixa” som nosaltres; milers de persones som l’ànima d’una Obra Social a la qual contribuïm, tant si vols com si no, amb el pagament d’unes desmesurades comissions; un delme modern que ens converteix en vassalls.