Dia trist i rúfol. Aquest passat 9 de febrer, Fulleda commemorava el 75è aniversari de la mort de cinc joves mentre jugaven –jugaven!– amb bombes al racó del Bolet. Quatre més van quedar ferits de gravetat, tres dels quals encara són sortosament vius i dos van assistir a l’acte.

Missa a les onze. Inauguració d’un senzill monument a les dotze: pedra del país, daus escairats per la natura a la costa de les Ventoses que dignifiquen el que havia estat abocador. Una placa, nou noms, un record per a totes les víctimes de les guerres. Breu introducció de l’alcalde, paraules de la Montse que van emocionar sobre aquell infaust diumenge 12 de febrer de 1939 que ha estudiat a fons. Moments de record –“cinc caixes a la plaça, com si fos ahir”–, recolliment, agermanament. Un ram de flors blanques al peu del monòlit i fotografies de grup i familiars... Tornem a peu, parlant. A la una, al sindicat, remirem l’exposició sobre els fets i la guerra a Fulleda. Pica-pica i conversa, fem poble, refem relacions, en un espai de feina ara museïtzat.

Una diada senzilla, amb la gent del poble, família i amics, sense autoritats de fora i poca premsa. Un dia per recordar el passat, però també per afermar el futur en comunitat. A la tarda, una pluja suau com plor contingut d’anys cau sobre el racó del Bolet...