Fa uns dies vaig llegir que no sé quin poble de l’Urgell celebrava la primera fira medieval de la seva història. No sorprendria si no fos perquè això s’està convertint en una plaga de proporcions bíbliques. En cas de dubte, creem una fira medieval. Si tots els pobles del voltant tenen la seva, perquè nosaltres hem de ser diferents? L’única premissa és tenir una, dos o tres cases amb les parets de pedra, un parell de carrers costeruts i estrets i encarregar al poble veí que ens deixi les banderes que penjaran de costat a costat dels carrers.

Pels de les parades, no patiu, oloren la fira medieval a milles de distància. I segons com bufa el vent fins i tot poden esbrinar quin vestit s’han de posar, si el de l’alta edat mitjana, amb més lluentons, o el de la baixa edat, més rústic. De bon matí començaran a arribar els dels formatges, fuets, artesanies de fusta, o tes variats. Tot productes d’època. I si pregunteu al de la parada de Keds amb la senyera o l’estelada, no patiu, segurament us podrà demostrar que en temps d’aliances de regnes, la marca Catalunya ja existia, ergo, la marca estelada, ergo, els Keds, fabricats a Indonèsia. I a callar.

Sigui com sigui és un símil curiosament bastant aproximat al de la crisi econòmica. Si aquesta última serveix per separar i fer més rics als més rics i més pobres els altres, les fires medievals serveixen per dividir el poble en parts noves i nuclis antics. “Vosaltres, que viviu a les avingudes, tindreu les més avançades festes, espectacles, concerts i el que vulgueu. Vosaltres, que sou nucli antic, tindreu la fira medieval.” Com allò que es deia al món del periodisme: “El que no val, a esports.”

En cas de dubte, senyors alcaldes i regidors, nens i nenes, una bona fira medieval. En tot cas jo provaria de crear la fira futurista, amb les mateixes paradetes que la medieval, però almenys riuríem al veure com se’n surten amb l’attrezzo.