Aquesta va ser la meva resposta quan una persona propera em va preguntar, després de veure una fotografia de la reforma de casa, si ens instal·làvem a Juneda, el meu poble natal i on he viscut la meitat de la meva vida. No, reformem un pis a Lleida. És on tenim la vida, la feina, i on la nostra filla és escolaritzada i fa els primers amics. Sobre això últim, també en farà al poble i al de la meva dona.

Sobre la reforma en la qual estem immersos, algunes reflexions breus. Deu costar el mateix, o poc hi falta, fer-se una casa nova que reformar-ne una de vella. Error que els ajuntaments no deuen saber com revertir, més enllà d'ajudes en taxes que ens poden fer estalviar 600 euros d'un cost total de reforma d'entre 150 o 300.000 euros -ridícul-. Si no és per pur sentiment i herència familiar, els centres històrics de la comarca quedaran, si no ho estan ja, a expenses de la nova població migrant, que no podrà permetre's una reforma i que viuran anys i panys en cases velles miserables, al límit del desastre. Fins que caiguin i calgui crear de nou.