El 3 de març de 2000 sortia al carrer el periòdic quinzenal SomGarrigues al preu de 200 pessetes. Tot un projecte ambiciós per a una comarca força deprimida i, en més d’una ocasió, deixada de la mà de Déu. Molta gent no hi tenia fe. Pensaven que seria una flor d’estiu, que una comarca amb escassament 20.000 habitants no podia generar prou notícies per omplir les pàgines d’un quinzenal. El temps ha donat la raó a qui hi va apostar amb visió de futur. En quinze anys, s’està a tocar dels 400 números. Poca broma. A més, sense el permís de Barcelona, ha ajudat a assolir un nivell d’autoestima comarcal prou envejable. I podríem afirmar, sense equivocar-nos, que hi ha posat una mica més de color a la comarca.

Em van preguntar, a partir del número 12 (l’estiu d’aquell any), si volia col·laborar, de tant en tant, amb una secció fixa des de Juneda. Vaig acceptar, entre altres coses, perquè jo em sentia més urgellenc que no pas garriguenc. I perquè el meu cognom matern estava vinculat estretament amb el paisatge de l’olivera. Fins ara he escrit una bona colla de petits articles que m’han fet estar al dia, sempre partint d’alguna anècdota o vivència concretes. Per ser més exactes, he publicat cent deu col·laboracions, i alguna altra com a membre del Centre d’Estudis de les Garrigues. I allò que em fa més il·lusió és haver descobert una comarca que tenia d’esquena, gràcies a les passejades a peu i a les sortides puntuals amb cotxe i amb bicicleta.

Com deia en la crònica intitulada “Les rutes de l’estiu”, a la comarca de les Garrigues tenim, com a mínim, quatre coses a favor: el paisatge humanitzat, la tranquil·litat de la ruralia, l’escepticisme de la tertúlia de cafè i l’oferta variada de rutes culturals, gastronòmiques i mediambientals. Aprofitem-les i preservem-les, que ningú no es mourà per nosaltres.

Agraeixo a l’equip del SomGarrigues que m’hagi convidat a escriure sobre petits aspectes de la comarca, amb to crític i constructiu. Ells saben que hi ha molta feina a fer, encara. Ells saben que han de ser sempre imparcials i integradors. Ells saben que les borrasses que he plegat al llarg d’aquests anys també són seues.