Hem viscut dues onades de calor que han fet tremolar les estadístiques de tots els serveis meteorològics del país. Els més desperts han insinuat que ja estem vivint el canvi climàtic a flor de pell. Lluny de casa els efectes encara són més devastadors. Només cal mirar les imatges del desgel dels grans icebergs o comprovar que als Pirineus o als Alps reculen les clapes de neu glaçada. Malgrat això, encara continuem mirant cap al cel per saber quin temps farà, ara que collim la fruita, ara que estem preparats per a les festes majors de la comarca. I esperem la pluja amb candeletes quan observem que el paisatge es torna àrid i groguenc. I ens fa patir saber que les elevades temperatures que han arribat sobtadament provoquen dificultats en el reg dels canals d'Urgell. Els vigilants d'aigua no donen a l'abast quan el senill es fa l'amo i senyor de les lleres del canal.

Algú pot pensar que això són petits maldecaps, si els comparem a escala mundial. I està equivocat perquè la gent viu amb cert temor les adversitats més properes que els poden afectar a l'hora de planificar la feina o les vacances. Un ruixat a deshora pot amargar una festa al carrer. Una pedregada inoportuna pot destarotar part de l'economia familiar. Un excés d'insolació pot agreujar malalties cròniques. Per sort, quan arriba la marinada tot sembla atenuar-se. Tard o d'hora la calor asfixiant marxarà i tot prendrà un altre color. Ja ho deia el meu amic Joan Palau de Vinaixa, que no patíssim tant pel temps. La pluja sempre acaba fent acte de presència, malgrat hàgim passat un període de sequera. I ens recordava, sàviament, que les calors extremes ja s'havien produït en altres èpoques. N'hi ha moltes per explicar, deia, com ara la crònica publicada, al mes de juliol de 1923, en un diari de Lleida. I no exagerava gens ni mica. "Continúa apretando el calor de manera despiadada y a seguir así no cabe duda vamos a derretirnos como la manteca. Porque cuidado señores, que llevamos unos días que para sí los quisieran los habitantes del Polo Norte. La gente durante las noches se echa a la calle en busca del fresco consolador y huyendo de las viviendas, convertidas en verdaderos hornos crematorios. Los bares, cafés y sitios de espectáculos al aire libre, se ven sumamente concurridos por el público que acude a ellos para respirar ambiente agradable, aunque no sea más que por pocas horas."

Aquesta petita joia del periodisme de proximitat et fa pensar que tot sembla que es repeteixi. Sobretot, quan parlem del temps. I la natura ens avisa. Fem-li cas.