Un dels mantres que s’han repetit fins a la sacietat és que la crisi genera noves oportunitats per a les persones emprenedores. Fa temps, en aquest mateix espai ja vaig posar en dubte aquesta afirmació i què hi havia al darrere de les polítiques que l’impulsaven. Sí que crec que és cert, però, que les crisis econòmiques aguditzen l’enginy; és a dir, ens obliguen a espavilar-nos per tirar endavant i pagar les factures.

És en el mercat laboral, i en aquest context, on trobem persones que, lluny de generar noves oportunitats, només miren d’aprofitar-se de la resta. I el sector agrari, amb un pes específic tan important dins la comarca, no n’és l’excepció. A males pràctiques, com per exemple si el pagès dóna o no d’alta en la seguretat social el treballador de temporada, si ho fa els dies que toca o si respecta el preu de l’hora que marca el conveni, se n’hi afegeixen d’altres de desconegudes (per mi) fins ara. Amb això no vull dir que aquestes pràctiques siguin generalitzades, ans al contrari, però sí que eren presents abans de la crisi i ho han continuat essent aquests darrers anys.

Les noves pràctiques a què em refereixo són l’aparició d’intermediaris que, fent de consultoria de selecció de personal i/o gestoria, ofereixen aquests serveis al pagès. Fins aquí, tot legal. Allò que escapa a la legalitat és imposar un preu per dia o per hora inferior al del conveni, cobrar al treballador cent vint euros per la gestió d’una futura contractació (que de vegades no s’acaba fent!) o cobrar per uns serveis (allotjament, transport, lloguer d’eines, etc.) que no sempre es presten i que generen nòmines gairebé negatives.
Si el pagès contracta serveis externs en plena campanya, potser es pot despreocupar de seleccionar els treballadors i contractar-los, però això també fa perdre el control en la gestió del personal i el deixa sotmès a la voluntat de les empreses de treball temporal (ETT). I és en aquesta pèrdua de control on el pagès no pot determinar si l’ETT i les seves pràctiques són legals o abusives.

S’apropa la temporada de la fruita dolça i molts temporers centraran els seus esforços en repartir currículums, en recuperar contactes de campanyes anteriors, en inscriure’s a les borses de treball de sindicats agraris, ens públics o empreses de treball temporal... És responsabilitat de tots i totes exigir que les coses es facin ben fetes: no oferir-se per treballar per sota del preu que marca la llei, controlar les condicions en què es contracta el personal a càrrec, gestionar les altes i les baixes a la Seguretat Social sense fer trampa... i, si es detecten irregularitats, denunciar-les. O ens en fem responsables o ho serem dels abusos a què sotmetin a un dels col·lectius de treballadors i treballadores que més pateixen la temporalitat i els sous més baixos, fent mal, de retruc, a tota la pagesia.