D'aquí pocs dies, penjaré unes alforges a la bicicleta. El meu objectiu és conèixer un territori que em resulta atractiu, lluny de massificacions i paisatgísticament preciós. Per preparar el viatge, m'he entrenat en una comarca propera, que guarda punts en comú amb la nostra comarca i amb el destí del meu viatge: el Matarranya.

Durant aquest entrenament, no he pogut parar de buscar paral·lelismes amb les Garrigues. El Matarranya ronda els 1.000 km quadrats, com la nostra comarca. Està formada per 18 pobles i hi viuen menys de 9.000 persones, amb un índex d'envelliment que fa por. La capital, Vall-de-roures, té menys de la meitat d'habitants que les Borges Blanques.

Tenen, com nosaltres, llargues extensions d'oliveres; l'atractiu natural del massís dels Ports és a tocar, com el nostre Montsant i la Llena o Prades. Tenen serres amb senders per a pedalar i una via verda per a les famílies, oferta quasi tant potent com les rutes que tenim a la comarca (vegeu les que ofereixen les webs de turisme, al Wikiloc o als Pedals del Canal d'Urgell). Com al Cogul i a l'Albi, hi trobem pintures rupestres. Hi ha nombrosos jaciments ibèrics excavats i visitables, però cap de tant impressionant com els nostres Vilars. Les carreteres també justegen, moltes són estretes i amb força corbes. I així podríem seguir una bona estona, trobant les mil i una coincidències.

Hi ha, però, diferències. I n'hi ha una de determinant, que fa que al passat mes d'agost es col·lapsés el poble de Beseit i que per a fer-hi nit per Setmana santa, s'hagi de reservar llit amb una antelació de 6 mesos. Té a veure amb dades com ara que en els darrers 4 anys, els allotjaments turístics han augmentat un 10.000% (això ha servit per treure rendibilitat a les cases velles dels nuclis antics, que estaven a punt de caure). I si volem llogar una bicicleta i faig una cerca al Google, tindré un munt d'opcions i preus. I és que l'oferta, sovint fa la demanda.