Tot i que vivim en l’època de la comunicació immediata, m’assabento amb retard de la mort de Josep Estradé Prenafeta del Vilosell -nascut l’any 1924-, la vigília de la nostra Diada Nacional. Em sap greu, ja que el recordo com una persona bonhomiosa, de conversa agradable, amb qui havia tingut contacte principalment en les trobades d’estudiosos garriguencs. Sempre em demanava per la gent coneguda del meu poble i em donava records. La darrera trobada, l’any passat a Vinaixa, em va estranyar de no veure’l i un amic, familiar seu, em va fer saber de la malaltia que se l’acabaria emportant.

El Josep Estradé era una baula fonamental en la transmissió d’aquells fets i coneixements relativament propers que, moltes vegades per manca de documentació, corren el perill de perdre’s. Amb senzillesa, des dels treballs a les actes dels estudiosos comarcans, amb els articles en llibres o revistes (recordo ara els dedicats al futbol), a través de les pròpies publicacions (‘Des del coll de l’Abellà’...) o de la col·lecció etnològica de cal Cosmet, Estradé aixecava acta de la crònica d’un segle XX que comença a formar part de la història.

I tot això en el context del Vilosell. Un poble paradigmàtic a nivell cultural, amb dos reculls d’onomàstica, dues monografies històriques, nombrosos articles arreu... i, la cirereta del pastís, el Centre d’Estudis Locals, que l’any passat celebrà el primer decenni, amb la seva magnífica revista ‘Talaia’. Amb l’exemple del passat i la realitat del present, el futur només pot ser fructífer. Descansi en pau.