Els inicis d’un nou any tots tendim a fer alguns propòsits que després l’inexorable pas del temps s’encarrega de rebaixar i també ens agrada pronosticar allò que n’esperem o el que pensem que succeirà durant els propers mesos.

Jo aquesta vegada, atesa la complexitat de tot plegat, tenia per propòsit no fer pronòstics. Ara bé, no sé per quina raó, sempre hi ha persones de bona voluntat que et fan preguntes i et demanen respostes que, si fos capaç d’encertar, ben segur seria per pura casualitat. Amb tot, la temptació de respondre és massa forta i, com que l’única manera de vèncer-la és deixant-t’hi caure, em desdic del propòsit i m’atreveixo a exposar unes idees sobre com poden anar algunes de les qüestions que més ens ocupen i preocupen. Ara bé, totes en l’àmbit internacional, ja que parlar de les més properes seria d’una temeritat que no vull assumir.

La primera novetat que tenim a la vista serà la presa de possessió de Trump com a President de l’encara primera potència econòmica, política i militar del món. Inicialment hi haurà canvis importants que comportaran un retorn al proteccionisme comercial, l’enfortiment del dòlar, un fort estímul al consum intern, el desmantellament d’alguns serveis públics i l’increment de les desigualtats, un viratge en les relacions respecte a la Xina, Rússia, la Unió Europea i, sobretot, amb els països àrabs i Israel que no ajudaran a apaivagar les tensions en aquestes zones. Tot i el temor que em generen les declaracions i actituds del Sr. Trump, encara confio en la capacitat de reacció de la societat americana per esmorteir aquest impacte.

Amb tot, la nostra principal preocupació no la generaran els EUA, sinó França i Alemanya, que són països amb els quals tenim els lligams polítics, econòmics, turístics i socials més forts i que celebren, aquest any, eleccions transcendentals. L’espectacular increment dels populismes xenòfobs, atiats pel temor dels emigrants i adobats pel terrorisme islamista, poden posar en perill el model europeu de solidaritat i de llibertats que hem construït i debilitar la construcció d’una Europa sòlida, unida i socialment avançada, tot just ara que pateix la sortida del Regne Unit i les actituds disgregadores de Polònia i Hongria que no ajuden gens aquest projecte.

La Xina, sense adonar-nos-en, es convertirà en la primera potència econòmica mundial. A poc a poc deixarà de ser la gran fàbrica barata del món, tot millorant la capacitat tecnològica i incrementant el seu consum intern, això li farà augmentar les importacions de béns i serveis, i estimular de nou el comerç mundial. Liderarà la gran àrea econòmica i demogràfica del Pacífic i de molts països africans i, amb la quantitat de divises de què disposa controlarà, encara més, el deute públic de molts països industrialitzats.

Sembla que les matèries primeres pujaran de preu. Hi ajudarà l’enfortiment del dòlar. Això i les reduccions de la producció encariran el preu del petroli i dels seus derivats. Els països productors de matèries primeres a Àsia, Àfrica i Amèrica Llatina milloraran els seus ingressos, però també se’ls encarirà el retorn del deute. Per als pagesos, també els de casa nostra, això pot significar un augment dels costos de producció, però també un increment dels preus rebuts pels seus productes.

La preocupació més gran del món occidental continuarà essent les conseqüències dels errors produïts, per tots, en els conflictes del món àrab en general i en particular a Síria, l’Afganistan, l’Iraq, Egipte i Líbia. Els refugiats continuaran colpejant les nostres porugues consciències i la comunitat internacional es veurà incapaç de donar una resposta, simplement humana, a aquest drama. Mentrestant es faran cimeres per aturar la guerra i augmentar la lluita contra el terrorisme islamista radical. Tant de bo en acabar el 2017 els bons auguris es facin realitat i els dolents no es compleixin!