Les primeres floracions dels ametllers (Prunus dulcis) ens sedueixen profundament, predisposant-nos a celebrar l'arribada de la primavera. La present aproximació, en lloc d'anticipar-se als esdeveniments, prefereix fer un exercici de retrospecció. El calendari festiu cristià, el santoral i l'hagiografia constitueixen fonts imprescindibles a l'hora de rastrejar i entendre el coneixement tradicional, els costums i les creences locals. Vida i miracles, culte, iconografia i atributs; tot allò relatiu als Sants aporta informació summament valuosa per a l'etnobotànica, l'etnozoologia i l'etnoclimatologia.
La Candelera, festivitat que commemora la presentació de Jesús al temple i la purificació de Maria, s'escau just quaranta dies després de Nadal, el dos de febrer. Marca el punt mitjà de l'hivern i per això la tradició el considera un dia propici per a fer prediccions de caràcter climàtic: si la candelera plora, l'hivern és fora; si la candelera riu, l'hivern es viu. L'endemà, tres de febrer, se celebra Sant Blai, dia en que es perllonguen els auguris meteorològics: si per Sant Blai fa vent, tot l'any se'n ressent, o Sant Blai nevat, hivern acabat. Ara bé, la veritable especialitat de sant Blai fou guarir el mal de gola, la tos i els refredats, tan habituals en aquestes dates: sant Blai gloriós, lleva'm la tos! Es considerava que els aliments beneïts el dia d'aquest sant metge eren indicats per a combatre aquest tipus de dolences. Alguns pastissers, amb bon ull pel màrqueting, van saber aprofitar l'ocasió ideant dolços especialment indicats. Malgrat tot, tal com ens comunicà recentment una informant privilegiadíssima de l'Albi, hom solia portar-hi simplement fruita, pomes i taronges, o una mica de xocolata que, convenientment beneïdes, esdevenien menges guaridores. Però Blai de Sebaste no només es dedicà a guarir persones, sinó també animals, especialment de peu rodó (cavalls, eugues, mules, matxos, ases i someres). La seva condició de manescal comportà que en d'altres contrades se'l considerés patró del bestiar. Com és ben sabut, però, en terres de parla catalana aquest paper restà reservat a sant Antoni Abat.
La popularitat dels Tres Tombs posa en relleu l'excepcional devoció que existeix per aquest sant arreu dels Països Catalans. En moltes poblacions la festa major d'hivern cau per Sant Antoni, el dia disset de gener. A les Garrigues, comarca rural per antonomàsia, paradigma d'economia agrícola, sant Antoni va deixar-hi una profunda empremta. La Granadella, Castelldans, Bellaguarda i Llardecans encara ho celebren vivament. Molt abans que la Fira de l'Oli, les Borges Blanques acollia la Fira dels Rucs, punt d'exposició i venda de bestiar que aplegava milers d'interessats, frisosos per inspeccionar dentadures equines. Actualment, encara s'hi celebra una desfilada de carrosses. La figura de sant Antoni Abat és tan rica, apassionant i complexa que convé desgranar-la amb cura, talment una magrana.