Mirava, de nou, les dades demogràfiques de la comarca. Sense sorpresa aparent, em tornava a quedar preocupada. Des del 2009, amb l'esclat de la crisi econòmica mundial, la població de la comarca no ha parat de disminuir. Si analitzem les xifres, costa trobar-hi algun brot d'esperança.

El creixement natural de la població es manté, any darrere any, en xifres negatives: es moren més persones que les que neixen. La tendència sembla que així continuarà atès que tenim més gruix de gent en edats avançades que en edats fèrtils.

El creixement migratori també es manté negatiu: més gent marxa a viure fora que gent ve a instal·lar-se aquí. Però ep! Si desgranem una mica les dades sobre migracions, trobem el primer brot d'esperança: són més les persones estrangeres que vénen a viure aquí que els garriguencs que se'n van a viure a l'estranger.

No m'atreveixo a dir de qui o de què és mèrit que això sigui així. Però, sigui pel que sigui, tenim la sort que persones d'indrets ben diferents del món han escollit la nostra comarca com a lloc on viure. És a les nostres mans acollir-los perquè tinguin motius per quedar-s'hi.

Hem d'agrair a la gent del Senegal, la Xina, Colòmbia, Romania, el Marroc, Ucraïna, Algèria i altres indrets d'origen, que hagin escollit viure a la nostra comarca -que si bé per nosaltres és la millor, ens queda molt per millorar com a pobles acollidors.