Els Centres d'Empreses Innovadores i vivers són una eina clau en la potenciació i el futur de les Garrigues. Espais fundats amb el propòsit de fomentar la implantació i l'impuls de noves empreses que pretenen innovar en nous camps i disciplines, evitant la fuga de talent. Tota novetat té un risc i més si hi sumem les complicades condicions econòmiques estructurals que s'han d'afrontar. En la meva experiència, diré que emprendre a les Garrigues és igual de complicat que fer-ho en qualsevol altre lloc de la província o de Catalunya. La motivació esdevé l'ingredient essencial per a aquells que, conscients o no, embriagats d'il·lusió, es llancen a la carrera. Hem de deixar que cadascú afronti la seva aventura, però crec humilment que en els programes d'emprenedoria, caldria una preparació més sincera de realitat en què es trobarà un cop hagi superat el primer any. Per això existeixen les incubadores, els CEI o les subvencions, em direu... Sí, i tant! Però... i després? Què fa un emprenedor que ha demanat un préstec, que ha invertit els seus estalvis, que s'ha jugat la capitalització de l'atur, quan de cop se li acaben els anys a la incubadora, els mesos de descompte de lloguer, l'autònom 50 augmenta a més de 300 € i no ha disposat de més temps que el d'anar sobrevivint? Què fem amb ells?

Aprofitem de veritat els recursos dels centres innovadors, reunim les empreses que els volen habitar, analitzem totes les seves disciplines, destinem tots els recursos a projectes vertebradors que altres sectors i la comarca puguin aprofitar, on cadascuna desenvolupi la seva part que complementa l'altra. Deixem de gastar recursos i esforços debades només pel fet de complir. Projectes on cada emprenedor sigui una peça del trencaclosques. I si els actors públics, administracions o institucions hi volen tenir cabuda, prenguin ja la iniciativa, o els mateixos emprenedors, més tard o més d'hora, passarem al davant.