És difícil no topar-se amb el fantasma de l'especulació davant de qualsevol boom i innovació tecnològica, que combinades amb la desinformació i la falta de regulació global, generen un còctel volàtil que fa que moltes vegades deixem en un segon pla la revolució que aquesta aporta per canviar la societat.

No entraré a valorar si el bitcoin és bo o dolent, si val la pena invertir-hi o no, si és una macrobombolla que sempre està a punt d'esclatar o si totes les males notícies amb les quals dia rere dia ens impacten són producte d'una campanya de por i inquietud generada a propòsit per governs o grans entitats financeres, que veuen trontollar el seu sistema i les seves sòlides estructures.

El bitcoin s'ha guanyat el títol de l'or virtual, un actiu intangible de valor, que ha obert la porta a la tecnologia blockchain o cadena de blocs. És com una gran base de dades, però sense la figura del registrador. Descentralitzada, encriptada i impossible d'alterar, permet enviar i rebre dades, diners etc, de forma segura i anònima.

Això suposa una gran revolució. Finançament de projectes audiovisuals, científics, mèdics, financers o noves startups sense la influència dels grans inversors.

Empreses i governs, com Kodak i Veneçuela, han vist en la blockchain una potencial eina de salvació per refinançar-se. La primera va aconseguir que les seves accions es disparessin un 125%.

Els bancs i les grans corporacions sempre han fet ús dels seus instruments per infondre por, crear caos i més tard, per la porta del darrere, quedar-se el botí. Sorprèn que els bancs que reneguen de les criptos, siguin els màxims accionistes de projectes que aspiren a desbancar el bitcoin, el Banc Santander, amb Ripple.

Tindran els banquers, notaris o societats d'autors un paper superflu en la societat del futur? La batalla tot just comença.