La primera feina la vaig tenir als 15 anys, collint peres al tros com tants altres estudiants en aquella època. L'objectiu en ment darrere de les hores de bronques, calor i mosques era poder-me pagar un ordinador i començar així a gaudir de la recentment nascuda, misteriosa i prometedora Internet. Vint anys més tard, moltes de les coses que es deien llavors de la xarxa de xarxes han resultat ser certes: ha canviat el món en general i la manera com ens relacionem en particular, i encara avui ningú pot predir cap on seguirà evolucionant. Internet està en una progressió tan constant que un no s'hi avorreix mai. Penso en com hi ha anat canviant la publicitat des d'aquells bàners monolítics dels inicis fins als reclams histèrics i invasius d'avui, i en com els bloquejadors d'anuncis s'han vist vençuts per les pàgines que t'amaguen el contingut fins que no els deshabilites. També se'ns va dir que Internet (i per extensió les seves germanes petites, les xarxes socials) seria un espai de llibertat on tothom hi podria dir la seva. Això avui encara és cert... a mitges. Pots dir el que vulguis, sí, però atén-te a les conseqüències, perquè els governs i les seves legislacions restrictives ja s'hi han ficat pel mig, i en casos com Espanya, amb una subjectivitat escandalosa a l'hora de condemnar les opinions d'un costat mentre es deixen passar impunement les de l'altre. Ara l'última moda, només us cal entrar a Google per trobar-la, és un indicador que combat la penúltima moda, és a dir les notícies falses o fake news, dient-nos si la pàgina que volem visitar és "fiable" o no. Una perillosa i manipulable manera de dir-nos el que hem i no hem de llegir... I entre els que volen lucrar-se, els que volen manipular i els que volen restringir, mica en mica van convertint aquella promesa de llibertat en la nova meravella que nosaltres solets ens carreguem. Perquè als humans crear se'ns dóna bé, però carregant-nos coses sí que som l'hòstia.