Quan pensem en la història més aviat tenim present les coses del passat, sigui de fa unes dècades, centúries o mil·lennis. Els fets presents també formen part de la història i en aquest moment estem vivint uns esdeveniments intensos, fins i tot convulsos, de canvi.

En aquestes darreres setmanes i, molt concretament, en els darrers quinze dies han succeït moltes petites coses en els nostres municipis que són les mostres locals d'uns grans esdeveniments nacionals. El punt èpic de tot plegat ha estat el referèndum d'autodeterminació del passat diumenge 1 d'octubre. Siguem tots conscients de la transcendència del moment que vivim en anotar el que passa, en recordar dades i fets, noms... Si pot ser, documentar-ho fotogràficament o amb petits reportatges amb el mòbil.

Tot s'ha de fer pensant a deixar un bon registre per a la història, per explicar als que vindran tot allò que va passar i tenir, per poder fer un relat acurat, la màxima documentació oral, escrita i visual. Del que ha anat succeint, tot el secretisme dels preparatius del referèndum, que fou imprescindible per al seu èxit, caldrà documentar-ho bé, per posar un exemple. La memòria és molt selectiva. I serà oportú explicar-ho amb veracitat de criteri. Ja ho diuen que la millor manera de predir el futur és creant-lo. Ara som història. Ara fem història.