Els ajuntaments de Castelldans i Cervià es van posar d'acord per demanar una ajuda per a l'arranjament de l'antiga pista, ara carretera, que comunica les dues poblacions. Com succeeix amb vies de semblant naturalesa a la comarca, aquesta ha esdevingut una de les vies més utilitzades pels veïns de Cervià que s'han de desplaçar a Lleida, ja que tant en temps com en quilòmetres aquesta resulta l'alternativa més dreta. A les Garrigues, a falta d'unes comunicacions més presentables, els antics camins, també dites pistes, de l'IRYDA (Instituto de Reforma y Desarrollo Agrario), es van anar asfaltant a la dècada dels vuitanta i noranta gràcies a l'impuls dels ajuntaments i el Consell Comarcal. Això va servir per escurçar distàncies entre pobles i es pot dir que han esdevingut una mena de xarxa de proximitat. Cal dir que el seu ús va variant en funció de l'estat en què es troben, ja que en tractar-se d'obres fetes sempre amb limitacions pressupostàries, un sobreús del ferm -com ha passat darrerament per exemple amb les obres del Canal Segarra-Garrigues- les pot convertir en impracticables. Sigui com sigui, la baixa intensitat de trànsit que suporten en general fa que, en condicions normals, puguin durar uns quants anys. Com que parteixen de la base de camins existents i no s'han de cenyir als estrictes requeriments tècnics que estableixen els manuals d'enginyeria, també tenen un cost molt inferior i tenen l'avantatge que el seu traçat s'adapta a la topografia, i s'integren d'aquesta manera com un element més del paisatge.

En tot cas, l'entesa entre els dos ajuntaments a l'hora d'afrontar l'arranjament demostra que en instàncies superiors, la col·laboració entre ajuntaments es percep positivament i marca una bona línia de treball per seguir.