Ajuntament de les Borges Blanques ha ampliat l'import global dels ajuts a la rehabilitació i arranjament o millora de façanes en edificis del nucli històric. És una bona notícia i un indicador que es pren seriosament la conservació del nucli antic de la població. En aquest sentit, és llàstima que no se certifiqui aquesta vocació amb la pràctica, habitual a la majoria de ciutats grans i mitjanes, d'ubicar-hi equipaments públics. Ara mateix, els dos equipaments culturals que té projectats el consistori, l'Arxiu Comarcal i el teatre, els preveu situar en zones de creixement modern, per dir-ho així.

En tot cas, és indubtable que els ajuts a la rehabilitació són del tipus de mesures més efectives a l'hora de mobilitzar la inversió privada que és la qui, a fi de comptes, pren la iniciativa. Altres ajuntaments de la comarca, com Juneda, Arbeca, la Granadella o l'Albi també tenen engegades, alguns des de fa diverses dècades, línies d'ajut en aquesta mateixa direcció.

A les Garrigues en particular, l'acció rehabilitadora té una especial importància perquè el potencial patrimonial dels seus pobles és realment considerable. No perquè ho diguem nosaltres o per una afirmació a la lleugera imbuïda de patriotisme comarcal, sinó perquè ho és objectivament. La presència de la pedra sorrenca al territori i l'eixamplament de les trames urbanes als segles XVIII, XIX i XX vinculat al desenvolupament de la indústria de l'oli ha deixat un llegat més singular del que no pensem.

El paisatge urbà caracteritzat pels casalicis de pedra no és estrictament exclusiu de les Garrigues, és cert, però són poques les comarques on aquest patró és la norma general. Hi ha comarques amb atractius turístics i patrimonials innegables basats en el paisatge natural, les vinyes, l'aigua, les activitats de lleure, etc., però poques són, almenys en el context català, les que mantenen una trama de carrers amb aquest caràcter. Ser-ne conscients és un primer pas per posar-ho degudament en valor.