L’any passat, a aquestes altures, ja havíem dedicat tres aproximacions a l'olivera: De l'Olimp a les Garrigues, on vam explorar-ne la presència a l'Himne Homèric dedicat a Demèter; Arbor nostrum, que ens va servir per elogiar l'olivera com a eix cultural dels pobles del Mediterrani; Invectiva etnobotànica, establint una analogia entre l'orador atenenc Demòstenes i els defensors d'aturar definitivament els plans de Tracjusa. De moment havíem descartat transformar-ho en una tetralogia, però l'actualitat ens hi ha evocat. Ara fa un any fou necessari glosar la cèlebre tradició sabonera d'Alep, tot coincidint amb el retorn de sis-cents mil desplaçats després de la devastació total d'aquesta ciutat mil·lenària. Avui esdevé moralment imprescindible girar els ulls altra vegada cap aquest racó de món i clamar als quatre vents: ...Katil Erdogan! ...Erdogan assassí!

Després de resistir heroicament al setge de Kobane, de lluitar obstinadament en l'ofensiva de Manbij, després de defensar cada barri d'Al-Hasakah, de participar en la batalla de Mossul per recuperar definitivament la ciutat, després de liderar l'alliberament final d'Ar-Raqqà i de plantar cara als abusos de l'exèrcit iraquià a la batalla de Kirkuk (octubre 2017), ara el poble kurd ha d'afrontar l'enèsima escomesa, aquest cop perpetrada pel feixista Erdogan. Cínicament anomenada operació branca d'olivera, l'ignominiós objectiu de l'exèrcit turc és l'ocupació del cantó d'Afrin, per tal de posar fi al seu autogovern i començar així l'anihilació la Federació Democràtica del Nord de Síria, anomenada també Kurdistan Occidental o Rojava.

Afrin, com les Garrigues, és terra d'oli per antonomàsia. El més petit dels cantons de Rojava constitueix la zona de major producció de tot Síria, amb més de quinze milions d'arbres. Lògicament, des de temps pretèrits, l'olivera ha esdevingut el seu símbol, el seu emblema, així com el producte principal d'una economia eminentment agrícola. Des de l'antiguitat el territori ha subministrat l'oli d'oliva necessari per a l'elaboració del sabó d'Alep, però a conseqüència de la devastació tota la cadena productiva va recalar a Afrin. Turquia va imposar un embargament comercial sobre el cantó, amb càrregues aranzelàries desmesurades per a la importació i l'exportació. En el cas del sabó l'aranzel s'ha quadruplicat. Però la guerra comercial ha deixat pas a la guerra dels blindats. Just després de creuar il·legalment la frontera, el passat 19 de gener, els sinistres escamots d'Erdogan van arrasar tres mil oliveres a la localitat de Qarmatlaq, per tal de construir un mur de separació. A continuació va seguir l'horror i encara avui. El dia 26 de gener les forces turques van destruir el temple neohitita d'Ain Dara (1300 aC), consagrat a Ishtar, la deessa babilònica de la fertilitat. Però no està tot perdut perquè, com diuen els professors d'Afrin, "each olive tree will become a defensive force that deters the Turkish occupation, and there is no fear in the presence of the People Protection Units (YPG) supported by the canton's people".