El 20 de gener de 2008 vam presentar Oli en un llum, el meu primer llibre, a la Sala del Ball de Sarroca. Estava nerviós com mai no ho he tornat a estar en una presentació. Era al meu poble, amb la meva gent, el diumenge de festa major de Sant Antoni, no havia dormit de cap manera...

Al cap de deu anys, podria dir moltes coses d'Oli en un llum. Diré la més important de totes: a la comarca li va agradar veure's escrita. Li va agradar llegir-se. Jaume Graus, editor de Fonoll -no els estaré mai prou agraït, al Jaume, el Jordi, el Josep i la Beatriu, per atrevir-se amb mi- em comentava, fa poc, que la comarca la necessitava, una història protagonitzada per gent de la terra i que parlava en la llengua de la terra. No sé si la necessitava. Sí sé que jo estava entestat a fer pujar la nostra autoestima, construint una novel·la a partir del dia a dia garriguenc.

Deu anys després, la salvatge garriga ha canviat molt. Si l'hagués d'escriure ara, Oli en un llum seria completament diferent. El despoblament s'ha accelerat, la mecanització del camp també, l'envelliment de la població és preocupant, ha arribat el reg, hi ha més immigració, les festes majors van de cap per avall... La història seria més crua i les ressaques més llargues.

Com a mínim, Oli en un llum és el retrat d'allò que vam ser fa deu anys. Què en queda, a dia d'avui, del que vam ser?