A l'Albagés, han acabat el pantà. Quilòmetres i quilòmetres de terra remoguda, rebaixada i aplanada, un erm modelat segons la idea de l'home, l'embassament de cua del canal Segarra-Garrigues. Ara hi ha un didalet d'aigua, però l'any que ve, segons diuen, es començarà a omplir. Serà un cop d'efecte, un canvi molt gros, veure tanta aigua encaixonada al bell mig de la salvatge garriga. Canviaran -encara més- els conreus, el turistes russos envairan les Garrigues Altes i el riu Set serà navegable fins al Segre.

Tanta reivindicació, tant soroll, tant imaginar com seria el futur amb l'aigua del reg i resulta que ho tenim a tocar. En pobles com Sunyer, Sarroca, Torrebesses, Llardecans o Maials ja es rega, i el paisatge ha començat a mutar. On hi havia sembrats i ametllers, ara hi ha fruiters. Aquest hivern, sense anar més lluny, s'han condicionat unes quantes finques de regadiu entre Alfés i Alcanó. I el canvi s'accelerarà quan l'aigua salti alegre del pantà de l'Albagés.

Mentrestant, hom té el privilegi de passejar sota l'aigua abans que arribi l'aigua. Camins pelats i escrostonats, masos de pedra seca, serres mossegades, revolvins que aixeca la garbinada... Tot això no hi serà, quedarà colgat per tones d'aigua. I hom podrà dir que hi era, que ho va veure, que ho va calcigar i que s'hi va ensorrar, al lloc on tot estava a punt de canviar.