Com si alguna cosa pogués ser mai més original
que un sentiment sincer expressat amb exactitud!

Arriben les vacances! S'acaba un altre curs escolar. Durant uns dies es deixaran de banda, per a alguns, llibres, apunts, deures, treballs, exàmens, dies d'angoixa i patiment. Per a altres, els que no han pogut o volgut fer la feina quan tocava, a l'horitzó els queden les recuperacions del setembre i els retrets de pares i mares, com ha de ser, per no haver aprofitat el temps quan tocava.

No cal donar-hi voltes, aquest curs 2017-18 ha estat complicat, fins i tot m'atreveixo a dir molt complicat i ho dic des de la perspectiva de ser membre de l'equip directiu d'un centre de Secundària. A les dificultats acadèmiques i disciplinàries habituals, aquest curs s'hi han sumat altres factors que han fet modificar l'actuació normal del professorat a l'aula, això vol dir no poder actuar amb la normalitat oportuna.

Bàsicament i deixant de banda altres aspectes col·laterals, dos han estat els grans greuges. El primer, d'entrada, conjuntural. I el segon, malauradament, ja s'està convertint, any rere any, en estructural.

La conjuntura política i social del país; la convocatòria del referèndum per la independència; l'acarnissament brutal als votants; els empresonaments; les manifestacions, vagues i crides a les aturades; les constants acusacions d'adoctrinament i la clara voluntat de desestabilitzar la llibertat de l'escola catalana, qüestionant i intentant deconstruir el model d'immersió lingüística per part del govern del PP amb la voluntat d'imposar un pla, sota l'aixopluc del 155, de poder escollir les classes en castellà a les preinscripcions...

La suma d'aquests factors ha suposat que, per primera vegada, hagi vist certa por i recança de bona part del claustre, hagi vist actuacions d'autocensura i fins i tot de certa angoixa. No cal dir que, com a cap d'estudis, vaig haver de donar explicacions a diferents famílies amb relació a actuacions del centre amb activitats realitzades a l'INS en defensa de la Pau, la Convivència i la Concòrdia.

El segon fenomen, inexorablement cada cop més greu, és la ingerència de les famílies en el normal funcionament dels centres educatius i la creixent posició de defensa incondicional de les versions, siguin certes o no, dels seus fills i filles, estiguin emmarcats en temes curriculars, de relació amb altres companys/es de classe i fins i tot amb el professorat. Una creixent, desorbitada i perillosa defensa a ultrança i sobreprotecció pels anomenats pares agenda, helicòpter, piconadora o guardaespatlles fa que cada cop els passos protocol·laris d'actuació per resoldre o mediar en un problema es facin miques amb la constant presa de decisió última de les famílies malgrat les recomanacions de millora dels seus fills/es i, per cert, la bombolla d'aquests es fa cada cop més gran.

Deixeu tranquils els alumnes i els professors. Deixeu que cadascú faci la feina que li toca i per la qual han estat predestinats. Els primers a fer la guitza als segons i els segons per intentar ensenyar tota una sèrie de coneixements i valors que més tard hauran de posar en pràctica en l'esdevenir de la vida.

Amic Jordi Satorra, flamant nou director d'INS, que tinguis la millor sort de totes!!!