No s'ha estudiat a les Garrigues la importància de l'emigració occitana en la conformació demogràfica de la comarca. Tot i així, com demostren estudis ja vells com el de Jordi Nadal i Emili Giralt Immigració i redreç (Els francesos a la Catalunya dels segles XVI i XVII), aquest corrent migratori va ser el més important que va rebre el país des d'època medieval fins com a mínim la Guerra dels Segadors. I sembla que, almenys durant el XVIII, serien el gruix major dels estrangers que ens arribarien, encara que amb uns valors absoluts ja molt més minsos.

Alguns, ocupats com a jornalers en els llocs més baixos de l'escala social, acabarien formant part de quadrilles de bandolers o tindrien problemes amb la justícia. Fou el cas de Joan Marcelli, gascó de 24 anys de Buret a la diòcesi de Tolosa, que com ens conta l'historiador Dr. Valentí Gual, va ser pres per oficials de Poblet al corral de Jaume Cantó de Fulleda el 1577. Marcelli formava part d'una colla de bandolers, entre els quals hi havia més gascons, per la qual cosa va ser condemnat en un procés força ràpid a morir a la forca.

D'altres, la majoria sens dubte, tenien vides més tranquil·les com la de Jaume Lutreny, natural de Bonac al bisbat de Coserans i d'uns 50 anys el 1792, que residia a Castelldans. Devia ser una persona plenament integrada en la vida local ja que estava "domiciliado de muchos anyos en este lugar", on exercia l'ofici de cuiner del convent del pares cartoixans i era "hombre de bien", segons certifica el batlle de la població, Francesc Messeguer.

Seria interessant, a través principalment de l'estudi de la documentació parroquial (molta digitalitzada pel que fa a la zona que pertany a l'arquebisbat de Tarragona), de posar en relleu aquestes persones provinents de l'altra banda dels Pirineus que molts cops són avantpassats nostres i de quantificar-ne la importància poble per poble. El temps i uns cognoms semblants o iguals als nostres han contribuït a fer-los invisibles a hores d'ara. Posem-hi llum!

Santi Arbós