Ens vam trobar una colla de lletraferits: autors, crítics, professors, lectors... Era el dia 7 d'abril, a l'Aula Magna de l'Institut d'Estudis Ilerdencs. L'objectiu: establir un diàleg al voltant del que ha esdevingut una referència en l'àmbit filològic del país: els Quaderns de Bellaguarda.

Recordem breument de què va la cosa. Farà cinc anys que Àlex Broch, prestigiós crític i editor, i amb casa a Bellaguarda des de finals dels setanta, va fer una trobada informal amb la professora Lluïsa Julià i altres escriptors. La trobada va ser prou fèrtil per considerar que calia repetir-la i procurar dotar-la d'un marc formal. A més, seria profitós que en quedés constància documental, de la reunió. Així naixien les jornades de crítics i escriptors a les Garrigues, que han vist passar intel·lectuals de referència de la nostra cultura per Bellaguarda, la Pobla de Cérvoles i el Cogul, i de les quals el CEG és promotor.

Poesia, narrativa i properament teatre compten ja amb els respectius volums publicats bellament per l'editorial Fonoll, de Juneda. Aquests volums han esdevingut en molt poc temps una referència per copsar el pols a la vida literària del país: autors consagrats i emergents, estils i veus, realitat i vitalitat al Principat, Illes i País Valencià... Per posar un exemple, aquests volums formen ja part de la bibliografia en el temari d'oposicions d'accés al cos de professors d'ensenyament en l'àmbit de llengua catalana, o han suscitat un viu interès en mitjans escrits de tot l'àmbit lingüístic català. Tot això des de les Garrigues. Des del bell cor de les Garrigues.

I de què es va parlar en la trobada de l'IEI? Doncs d'això, d'aquesta preciosa fita que són els Quaderns de Bellaguarda. Però no són temps de narcisismes. També es van descriure reptes i problemes als quals ens enfrontem: quin paper ha de jugar la crítica avui en dia, quan els autors ho tenen més fàcil que mai per llançar al mercat les seves creacions? Com destriar el gra de la palla, en aquestes circumstàncies? Què fer davant la davallada de vocacions dels estudis humanístics i de lletres i com afecta aquest fet en el sector? De quina manera es pot recuperar i augmentar el prestigi de les lletres? Com fer créixer l'interès per la lectura i promoure el gust pel consum cultural? Qui hauria dit, fa uns anys, que a les Garrigues s'establiria un dels debats més fèrtils sobre l'estat de la literatura del país?

Eduard Batlle