Una exposició sobre els 65 anys dels gegants institucionals de les Borges Blanques i un festival de repic de campanes al Soleràs centren una part de l'activitat cultural de la propera quinzena a la comarca. A l'hora de parlar de cultura, les arts i les lletres es consideren sovint de primera divisió mentre que, d'una manera genèrica, tot allò que passa al carrer, allò que s'acaba en si mateix, se situa en un segon nivell.

No cal negar que l'esforç per produir una manifestació artística o cultural en cada cas és diferent, però és important que tinguem en compte un valor afegit d'allò que en general anomenem cultura popular. Ens referim a la seua capacitat vertebradora, al seu poder simbòlic a l'hora de crear referents col·lectius i, no menys important, a l'hora d'incorporar nous contingents de població a una comunitat existent.

En aquest sentit, a Catalunya, aquest món i tot allò que s'hi vincula (gegants, bestiari, grallers, castellers, etc.) ha tingut un paper rellevantíssim en l'arrelament dels anomenats nous col·lectius. Es tracta d'activitats inclusives que tenen lloc en un marc festiu i que esdevenen autèntics laboratoris de barreja social amb resultats d'èxit ben tangibles. Com ho és l'esport, també, esclar. Però en el cas de la cultura popular, amb un afegit destacable com és l'entrada d'aquestes persones per aquesta via privilegiada quant a coneixement d'un territori i les seues essències més genuïnes.

A una escala rural com és la garriguenca, aquesta capacitat integradora i constructiva de la cultura popular també té una traducció local ben clara. Allà on s'engega una iniciativa en aquest àmbit, amb relativa rapidesa s'experimenta un enfortiment de les relacions humanes, sovint de tall intergeneracional, un major autoreconeixement i, finalment, una millora de l'autoestima col·lectiva que deriva en una millora general de la comunitat. Sens dubte, la cultura popular és un bon fonament.