Fa temps que la comarca no troba la manera de sortir dels baixos índexs de reciclatge que revelen cada any les estadístiques de l'Agència de Residus de Catalunya. Tenim a tocar l'any 2020, quan serà obligatori assolir el 50% de recollida selectiva, i aquí no aconseguim passar del 30%.  En l'últim període, s'han pogut detectar petites variacions a l'alça, fruit d'alguna campanya de conscienciació i del pas de contenidors disgregats a agrupats, però comptant que en el millor dels casos aquesta tendència es mantingués, continuaríem lluny de la mitjana catalana i no arribaríem a temps als índexs exigits.

Mentrestant, la comarca es veu obligada a ampliar un abocador que ha arribat al seu límit i tot just aquests dies en comencen les obres. Cada tona de residus que hi portem, és a dir, cada tona que no va per la via del reciclatge, és una tona cada vegada més cara. L'Agència de Residus de Catalunya ho té clar: qui no faci els deures s'ha de rascar (encara més) la butxaca.

Alguns llocs han vist les orelles al llop i, ja sigui per motius ambientals, ja sigui per motius econòmics, o per ambdós, han fet un cop de timó en la gestió dels residus i han optat pel sistema que sí que fa disparar l'índex de reciclatge: la recollida porta a porta. No és fer volar coloms, sinó que les xifres demostren que allà on s'ha implantat, hi ha hagut un abans i un després en el reciclatge. Set pobles garriguencs del Segrià ja hi han apostat i començaran aquesta tardor. L'alcaldessa d'Aspa i presidenta del Consell Comarcal del Segrià és clara, confien arribar al 70%. El salt és important, però és que és possible.

El que no sembla possible és arribar-hi seguint el model de contenidors, siguin disgregats o agrupats, i amb tímides campanyes de conscienciació. La realitat és tan contundent, en aquest aspecte, que com més passa més costa d'entendre l'adjudicació que va fer el Consell Comarcal de les Garrigues l'any 2015, poc abans d'eleccions, sense preveure el porta a porta; una concessió, a més, que es va fer per a un període de 10 anys.