"La història no s'esborra, s'explica". Aquesta reflexió del professor Emili Junyent em serveix per comentar un malaurat fet succeït a Arbeca. Efectivament, uns brètols van embrutar amb pintura groga un monument funerari erigit en un terreny privat, pels seus familiars, a la memòria de sis arbequins assassinats pocs dies després del cop d'estat militar del juliol de 1936, al lloc on foren injustament executats.

Sense judici ni possibilitat de defensa, per l'únic motiu de ser persones d'ideologia conservadora, militants de partits de dreta o bé fervents religiosos, foren detinguts i immediatament afusellats. Cap d'ells mereixia aquest brutal destí però vull recordar especialment, per la seva rellevància humana i política, el Dr. Marià Mullerat, metge i alcalde d'Arbeca de 1924 a 1930.

Com a arbequí que he estat alcalde d'aquesta vila, com a demòcrata i persona compromesa amb els ideals i valors de la socialdemocràcia, vull explicar a aquests ignorants qui era aquest senyor de qui han intentat, sense aconseguir-ho, embrutar el nom amb la seva covarda acció.

No em pertoca comentar altres facetes de la seva personalitat com la mèdica, religiosa o familiar, però si el seu compromís polític amb el poble d'Arbeca perquè fou meritori i exemplar.

Nomenat alcalde en una època de gran tensió social, exercí aquesta responsabilitat amb plena dedicació, dignitat, compromís i fidelitat a tots els arbequins. Va impulsar un ambiciós pla urbanístic, va realitzar obres d'infraestructura de gran envergadura i tingué una especial atenció per la cultura, les tradicions i el patrimoni històric. Va tirar endavant i finançar, des de l'any 1923, una revista local, L'Escut, en català, que fou una referència en el món de la comunicació local i que avui podem llegir, digitalitzada per la seva família, al web de l'Ajuntament d'Arbeca.

Profundament religiós i tradicionalista, tenia uns ideals i valors morals que cal situar en l'època i en l'entorn en que li tocà viure, però va demostrar les seves conviccions democràtiques des de les pàgines de L'Escut, on va donar veu als republicans, participant en uns interessants debats amb qui fou després el primer alcalde de la república, el Sr. Ramon Pifarré, respecte a la prioritat de construir unes escoles o la caserna de la Guàrdia Civil, posició que lògicament els enfrontava. Tot i que jo estigui, en aquest tema, més a prop de les posicions mantingudes pel Sr. Pifarré, no deixa d'admirar-me, encara avui, l'elegància i generositat del Sr. Mullerat en facilitar aquest debat en una publicació que finançava.

La rebel·lió militar i feixista contra el govern legítim de la república va desencadenar, els primers mesos de la revolta, una onada de violència, terror i persecució religiosa que les autoritats no van poder o saber aturar. Cap demòcrata o persona d'esquerres pot sentir-se orgullosa d'aquells fets que no tenen cap justificació, però que no han de servir, tampoc, per avalar la violència i horror que va provocar el bàndol sollevat quan va guanyar la guerra que ells mateixos havien iniciat.

Acabada la contesa, les famílies d'aquestes persones assassinades varen construir un monument per recordar-los. Malauradament els familiars de les víctimes ocasionades pels guanyadors de la guerra no ho pogueren fer, però això no treu el dret de fer-los aquell homenatge. Durant la dictadura, la transició i aquests 40 anys de democràcia tothom l'ha respectat, entre altres coses per la injustícia d'aquells assassinats, tot i que molts desitjaven, també, poder-ho fer per les víctimes del franquisme que durant massa temps van quedar injustament oblidades.

Anys més tard, l'ajuntament democràtic va erigir en un lloc públic un monument en record de totes les víctimes d'aquella guerra i d'aquesta manera es restituïa l'honor i el reconeixement a totes les arbequines i arbequins que van morir assassinats, en combat, sota les bombes, a la presó o els camps de concentració i a l'exili.

Per què ara han profanat aquest monument? Amb quina finalitat o objectiu? Què ens volen suggerir amb aquesta acció?

Crec que és millor no profunditzar-hi i pensar que estat una bretolada d'uns inconscients, que el color ha estat una casualitat i que aviat es netejarà. Si no fos així, tots ens hauríem de preocupar de les intencions que podria amagar un fet com aquest.