Moltes vegades em passejo per l'illa de Menorca amb el record posat a les Garrigues. Això és així perquè sovint s'hi assembla, sobretot quan cau la tarda i es fa aquella llum que gairebé s'emmiralla a les fulles d'olivera. Dies enrere vaig sortir, provocador, amb el llaç groc al pit. Volia copsar què suscitava aquest element reivindicatiu entre la població. Buscava que algú se sentís molest i volgués increpar-me. Però res. Tot ha estat bona acollida. I ho vaig tornar a provar a Ciutadella per Sant Joan i tampoc res, ningú va increpar-me, només dues persones, totes dues de Palma, se'm van acostar per posar-me bé el llaç -estava de cap per avall- i mostrar el seu afecte cap a la causa catalana. I per si fos poc vaig descobrir que, entorn al moviment ecologista menorquí, està naixent un corrent que s'engresca amb la idea de deixar de ser espanyols. Què ho deu fer que em senti com a casa? Deu ser l'olivera, penso; l'olivera ens uneix.