El clima d'aquests dies de castanyes i panellets ha estat més paregut als d'abans. Ha fet fred. I si la cosa no canvia podem donar per liquidat el període de les jaquetes primes i el passejar-se en cos de camisa. Una tardor avançada fa de les visites al cementiri un escenari, és clar, més colpidor, i encara més si la passejada i les flors es dipositen sota la pluja, quan els relleus de les làpides antigues, de pedra gastada i mig rosegades per la molsa, sembla que amaguin més d'un difunt.

Hi ha làpides, en canvi, en què, tot i que al seu moment degueren anunciar les inicials del mort, aquestes han desaparegut per l'efecte de les inclemències. Són làpides mudes. De fet ho són fins que la padrina de torn et passa per la vora i, al veure't badar davant el capcinal de pedra torta, et diu: és de fulanito de tal. Va morir quan la guerra. Era molt jove.