Quan aparegui l'exemplar d'aquest últim número del Som, el divendres 25 de gener, estarem a les portes de l'acompliment dels 80 anys de l'entrada de l'exèrcit franquista a Barcelona, el 26 de gener de 1939. Fou llavors, entre els dies 27-28 de gener i la primera quinzena de febrer de 1939, que es produí el gran èxode republicà cap a França. Aquella França de la igualtat, la llibertat i la fraternitat era la gran esperança. La realitat fou la d'allez, allez.

Gairebé 500.000 persones creuaren els passos fronterers. Avui dia encara ens resulta impossible saber el nombre total de catalans que fugirien de la por, de l'ombra allargada del franquisme i del feixisme. Potser una bona xifra rondaria entre les 160.000 i les 200.000 persones.

Allí es distribuirien en diferents camps que podríem qualificar de concentració, més que de refugi, per les condicions que s'hi van trobar: fred, gana, bestieses i bèsties (els homes), mort, malalties, brutícia, càstigs... S'havia perdut la guerra.

Sant Cebrià de Rosselló, el Barcarès, Ribesaltes (lloc que, a més, acolliria els jueus que fugiren de l'avanç nazi un cop començada la II Guerra Mundial davant l'ocupació de França i avantsala d'Auschwitz, on molts foren deportats i on van trobar la mort), Adge o el més conegut, Argelers.

La platja d'Argelers de la Merenda, transformada en camp de concentració, previst per a 4.000 persones, ràpidament es quedarà petita i arribarà a tenir-ne 80.000.

El camp era la tramuntana terrible que et clivellava la pell.
El camp eren filferrades, quilòmetres de filferrades i molta gana
Al camp. Argelers platja. L'hotel de la sorra amb vistes al mar ... era la desolació. Un corral de bestiar
Quan et queia un tros de pa... érem vint per aquell tros de pa
No hi havia cap servei d'higiene. La brutícia ja la portàvem de casa. Els polls, la sarna i tot això.
Els primers dies vaig plorar... després ja no em sortiren les llàgrimes.

Aviat farà 80 anys i el camp d'Argelers continua essent una icona de la memòria col·lectiva catalana i espanyola, fins al punt que moltes famílies han tingut un parent que va passar pel camp.

Quants garriguencs podien haver passat per França després de l'ocupació franquista? Algun dia ho haurem d'analitzar i recercar de forma profunda i seriosa. Potser, però, podríem aportar unes primeres xifres, que se situarien entre 1.400 i 1.500 persones, càlcul fet a partir de l'extrapolació de la quantitat de cervianencs que marxaren, un total de 83, el 4,8% de la població d'aleshores.

Algun dia haurem de fer, també, algun homenatge a tots els garriguencs exiliats que fugiren de la barbàrie i la repressió franquista.

El camp era sorra, només sorra.