Quan ja tenia l'excusa a punt -em sap greu, soc de vacances-, m'arriba el correu del Som tot fent l'equipatge cap a la festa major de Llorenç, poble de marinada equilibrada! Què hi farem, haurem de dir quelcom. Amb el cap a la manifestació de dissabte a Barcelona, ni oblido els presos ni oblido els errors que ens han dut on som. Passem l'estiu com podem i de tant en tant la vida ens sorprèn amb un coulant de xocolata fumat: "Si vol fer-li una foto", m'etziba amablement el jove cambrer. Què hi farem, ho penjaré al Face. Rebo una trucada genealògica que quan escric això encara no he tornat perquè em sembla que ara és mala hora, hora de dinar i després, migdiada. Què hi farem, això em fa recordar que abans de ser un nucli destinat a la despoblació imminent havíem estat un poble amb tots els ets i uts. I si tot plegat només fos això, tornar a ser un poble lliure? Passeu bones festes majors!