Mon pare ens ensenya la serra del Valentí, el Palauet a l'ombra dels generadors eòlics cap a la banda dels Morellons. "Par aquí baixave el sogre, hi havie un camí." Ara una gran pedra barra el pas i pins, rebolls i mates dificulten el descens cap a mitja dotzena de paradonets que fa més de mig segle es conreaven. "Als primers anys de casat o poder encara solter, vai vanir algun camí i el sembrat fins a mitja parada sa'l menjaven los cunills". El segle XX ha representat l'abandonament de les terres menys productives i més allunyades del poble on el bosc ara és senyor. "Abans lo bosc astave mès net, féiam llenya, feixos i alguna carbonera" i ara no tenim cap projecte d'utilitat d'aquests espais: banys de bosc?! "Par aquí hi ha de 'ver una fita..." i la trobem al límit amb un propietari que vam enterrar la setmana passada: despoblació sense aturador.

Si el padrí ho veiés, no s'ho creuria. Res!