A l'Alguer, la ciutat catalana de l'illa de Sardenya, parlen encara de l'embat de mig agost. El temps empitjora amb vents, mar remoguda i pluges. Aquí, a la nostra comarca, assegurem que si plou cap a meitat d'aquest mes les calors extremes desapareixen, els dies de piscina són comptats i la tardor de veremes comença a treure el nas.

A vegades com enguany, l'embat te'l donen les circumstàncies de la vida i es tenyeix de dol per la pèrdua inesperada d'una vida jove, sense res que fes preveure el fatal desenllaç, en una comunitat petita d'aquestes que taquen el nostre espai del mapa. I com que som terra de gent propera, entrellaçada pels segles, sense gratar gaire trobem les relacions familiars, d'amistat, laborals o de coneixences diverses, i fins i tot en la distància el cor se'ns encongeix i participem d'aquesta tristesa que sura enguany sobre el nostre mig agost. Vindrà el setembre...