Com passa cada any, el SomGarrigues (número 482) publica les estadístiques anuals sobre reciclatge de la brossa i ens surten els colors. Si hi fem un cop d'ull i fem números grossos, veurem que a la comarca no arribem ni a reciclar 4 de cada 10 persones. Està clar que la generalització és imprecisa, ja que hi ha establiments que generen més residus que un particular, però a grans trets la cosa és així. Més encara, hi ha 10 pobles que no arriben ni al 25% de recollida selectiva.

Des del 2011, però, s'ha començat a tocar la butxaca dels ajuntaments. Sembla que a poc a poc es van despertant, intentant aplicar sistemes més eficaços per evitar pagar més euros per tona de residus no reciclats. Si mirem les dades poble per poble, en general s'ha millorat en percentatge de recollida selectiva, però d'una forma molt minsa. A Torrebesses, el cinquè poble que més recicla de la comarca, es va passar d'un 25% el 2011 al 34% el 2017. Bé, però insuficient si l'objectiu europeu per al 2020 és arribar al 50%, i si no, any darrere any ho pagarem, i no només ambientalment.

Mai he estat partidari de sancionar sense abans informar/educar, però en vista de les dades i de la reacció dels ajuntaments, no sembla tan mala idea estimular econòmicament els que ho fan bé i encarir el servei a qui no es posa les piles. Per a qui la salut de les arques del seu poble li sigui igual, sempre quedarà el sistema de xips personalitzats, on no pagarà l'ajuntament, sinó la persona que no recicla. Ens pot semblar xocant, però a Suïssa el 2013 es va aplicar un model similar i en 2 anys es va reduir notablement el nombre de brossa generada per cada persona, i es va arribar a reciclar el 83% del plàstic, el 93% del vidre i el 91% de l'alumini.

O ens hi posem, o ens tocarà pagar-ho ecològicament i econòmicament, també ampliant abocadors i augmentant la brossa que s'hi acumula, amb el conseqüent risc d'incendis, com el de Montoliu fa unes setmanes.