Servidor fa uns anys va decidir anticipar-se a la crisi dels 40, comprar-se una bicicleta i canviar molts dissabtes a la nit per diumenges al matí. Ho vaig fer impulsivament, sense saber fins on arribaria el canvi en el meu estil de vida i ignorant que ho feia vivint a la comarca ideal.

Competir, com a concepte, no m'ha interessat mai gaire. En canvi, idees com superar-se un mateix o aprendre ja em són més atractives. Dic això perquè, passats un anys, vaig decidir inscriure'm a alguna cursa, i aquestes foren quasi totes a les Garrigues. M'atreia (i em continua atraient) el fet que la majoria estiguin organitzades per clubs ciclistes, des del voluntariat, que siguin amateurs però que semblin muntades per professionals i que per definició no siguin competitives, més enllà del caràcter que cada participant li vulgui donar.

M'agrada, també, el bon rotllo, la companyonia que sempre hi ha. I descobrir com l'Ebre fa de frontera natural de la comarca a la Xallenge David Duaigües d'Almatret, els corriols amargats pels termes d'Arbeca, les Borges Blanques o els Omellons a la Terra d'Oliveres o la Terrall Garrigues i descobrir l'espai natural dels Bessons, els Marquesos i el riu Set a la Transbessons de Juneda. En properes edicions, de ben segur que em veuré pedalant per la Transisquella i la BTT de la Calç de Tarrés.

Finalment, en un món (el del ciclisme) on massa sovint s'utilitzen complexos vitamínics i barretes energètiques fetes de ves-a-saber-què, que a Juneda et rebin a meta amb un entrepà de xulla no té preu. Serveixi com a proposta canviar les begudes enllaunades de multinacionals per vi de la comarca. De ben segur que seríem molts els que pagaríem de bon grat uns eurets més en la inscripció.

I, ja que hi estem posats, no trobeu que seria bonic que la Xallenge David Duaigües d'Almatret també puntués per a la Xallenge Garrigues? Això també seria fer comarca, més enllà de les divisions administratives.