Ho dic sincerament. No tinc paraules. La notícia em trasbalsa. Em fa pensar molt. La llegeixes en portada. Els dos monitors de l'empresa Esport Actiu han estat denunciats pels Mossos d'Esquadra per un delicte d'homicidi imprudent. Tot apunta que un jutjat de Lleida haurà de determinar si hi ha hagut algun tipus de responsabilitat penal. Aquests són els fets. Però, més enllà de la feina que han de fer els cossos de seguretat i els jutges, hi ha els sentiments. Aquests joves han d'estar enfonsats anímicament perquè no han pogut fer res per salvar la vida d'un nen amb qui compartien les estades de tennis. Ara sembla que no compten les estones que han conviscut junts. La llosa és massa dura. Tots sabem que aquest fet luctuós no havia d'haver passat mai. Ells pagarien el que fos perquè això no hagués passat. Però ara ja no hi són a temps. I han plorat, i han demanat perdó, i han buscat comprensió i estima entre els més propers. No seria gens estrany que s'acollissin als consells d'un psicòleg. Jo ho faria.

La notícia m'ha colpit moltíssim. Com a pare i com a educador. I més sabent que no hi ha consol possible per als qui l'han pujat, per als qui l'han educat, per als qui l'han conegut. M'ha deixat sense paraules el fet de pensar que jo, com tants i tants monitors del lleure, també, al seu dia, hauríem pogut viure una experiència similar. La dinàmica amb nens té els seus riscos i les seves compensacions. A l'esplai, a les colònies o a les estades esportives els perills poden ser a cada cantonada. Les imprudències podien haver-nos fet una mala passada. Això ho sabíem i n'érem conscients. I en alguns moments havíem patit més del compte. Sortosament, els pares confiaven cegament en les nostres capacitats. Com ara. Si només penséssim en negatiu, no avançaríem. Tancaríem les portes a l'aventura, a la convivència, a la rauxa.

El descuit pot ser mortal. Tots ho sabem. Tots els que hem compartit experiències inoblidables amb nens, ara plorem la mort del petit Àlex. Tots els que hem apostat per educar en l'esport, ara volem que els dos monitors no passin un calvari perquè no hi ha hagut negligència volguda. Tenen dret a ser escoltats. Tenen dret a aprendre dels errors comesos. La vida ens clava uns revessos demolidors. I per sort, sempre ens dona una altra oportunitat. Evitem fer més sang de la que toca. Exigim als mitjans de comunicació que no s'hi acarnissin. Mirem de ser prudents amb els comentaris. Respectem el dol de la família. Fem costat als qui ploren en silenci. Tots hi sortirem guanyant.

Joan Cornudella Olivart