Hem assistit a l'acte de cloenda de l'any Pedrolo. Superada la boira a la Panadella, hem arribat a la sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya just vint minuts abans que s'aixequés el teló. La representació garriguenca era més aviat escassa. Però hi era. Més enllà dels discursos protocol·laris, ens ha fet il·lusió escoltar les veus de la seva filla Adelais i de l'actriu Àngels Bassas i veure en primícia la representació teatral de Llibertat d'expressió, una obra inèdita de l'escriptor segarrenc de 1985, de rabiosa actualitat.

Mentre tornàvem cap a Ponent, i després de fer-nos ressò de les cançons de protesta que havia interpretat Cesk Freixas, recordàvem els moments que havíem viscut amb els garriguencs a propòsit del recital teatralitzat Radicalment, Pedrolo. Aquest mosaic pedrolià traspassava fronteres i tornava a estar present a les portades dels mitjans de comunicació arran del procés independentista de Catalunya. Un temps abans de l'inici de la commemoració del centenari del seu naixement, l'espectacle de petit format de la companyia Cassigalls visitava les poblacions de Fulleda, les Borges Blanques, Tarrés, Bellaguarda i Juneda. I teníem la sensació que la gent havia acollit amb convicció el seu discurs i que molts tornarien a llegir la seva obra literària per comprometre's, sense límits ni pors, amb la seva terra i la seva llengua. Ara cal fer-ho, de nou, sense demora i rellegir els seus articles i obres de ficció sabent que emprava la literatura com a eina de combat contra l'opressió en les seves diferents formes: política, sexual, social i nacional.

Per la seva part, els tertulians dels clubs de lectura de la comarca, aprofitant que havien de llegir la novel·la Acte de violència, s'apuntaven a les activitats que es promovien a les biblioteques per redescobrir qui va ser un cronista del seu temps amb veu clara, valenta, transgressora i insubornable. Primer, en la ruta guiada per la ciutat de Tàrrega i, seguidament, a l'espai Pedrolo, ubicat al castell de Concabella. Després d'haver-se escolat 365 dies, l'any Pedrolo té sentit perquè ha deixat una estela física farcida de noves publicacions que queden per sempre. Té vigència perquè s'ha escampat per tots els països catalans un catàleg d'exposicions i d'espectacles que l'han fet més viu i imprescindible que mai. I té noves lectures perquè la seva integritat moral i el seu catalanisme mai no es van contradir. Com diria ell, "si el llibre crema, no l'apagueu".