Si preguntem a gent propera si prefereixen treballar amb temps o bé esperar a última hora a completar una tasca, gairebé tothom ens respondrà que la millor opció sempre és la previsió. Entre l'extens llistat de bondats del treball amb previsió i temps s'hi troba la disponibilitat de major flexibilitat, la possibilitat de demanar ajuda si la necessitem, l'agrupació de tasques amb altres de similars i, en conjunt, la generació de menys nervis i tensions. Ara bé, tenir temps i treballar de forma relaxada fa baixar la capacitat de síntesi, ens fa menys resolutius i en general ens acostuma a treballar amb una manca de tensió positiva motivadora.

Des de la meva experiència, crec que en la mescla prudent de les dos situacions està la millor opció. Sóc sempre partidari de treballar de forma relaxada tasques de projectes a mitjà termini però alhora amb capacitat per entomar algunes tasques a última hora com ara aquest article que faig en temps afegit.

Fa unes dècades la pagesia de les Garrigues gaudia de ser un sector on la tensió no era necessària i on el treball es feia de forma tranquil·la. En els últims anys, però, estem veient no només com una hectàrea produeix el triple de quilos d'ametlles sinó com en una hora de pagès hem de llaurar el triple de superfície, collir deu cops més ametlles o podar el doble d'arbres. La conclusió és clara, ens hem d'obligar a ser més productius sense deixar-nos-hi la vida.