Opinió
Jordi Prats

Jordi Prats

La meva quinta del 82

Aquest dissabte passat vaig poder gaudir, un any més, d'una trobada anual que fa des del 2001 que fem de forma ininterrompuda, el sopar de la quinta del 82 de Maials. Som 10 persones del 82 i per norma general al sopar sempre som unes 9 persones. L'èxit no és per atzar sinó per voluntat de tots de fer el possible i canviar plans per assistir-hi. L'esdeveniment és molt simple, quedem per fer un bon sopar amb sobretaula, ens fiquem al dia de feina i família, revivim algunes batalletes de joventut i després a recuperar l'animal que tenim dins fent unes ballades ben regades, ja m'enteneu.

He de reconèixer que algun cop he tingut certa mandra, la gent canvia amb el temps (inclús nosaltres) i allò que teníem en comú amb 14 anys amb el temps es va esvaint. Però són aquestes diferències les que fan el sopar cada any més atractiu per mi. M'agrada estar amb gent que pensa i actua diferent de mi, que té altres prioritats... Sembla que la tendència actual és rebutjar cada cop més les coses diferents i afartar-nos només de coses que ens agraden. Sé que costa sortir de la zona de confort però ens hauríem d'obligar més sovint a passar les línies vermelles o taronges que amb l'edat ens anem ficant. Obliguem-nos a obrir la ment i a tornar a mostrar curiositat abans que rebuig. Us recomano llegir el que trobeu per internet del meu filòsof de capçalera, Byung-Chul Han, sobre el rebuig del diferent.