Catalunya té la sort de ser un país amb un gran associacionisme. Aquest fenomen respon a la necessitat i voluntat dels individus d'unir-se en grups per assolir propòsits específics. Sobre la base d'aquesta necessitat es van crear ja fa molts anys a la majoria de pobles de les Garrigues les famoses societats o casals i les cooperatives agrícoles. Aquests organismes han evolucionat amb el temps requerint un organisme de gestió molt més formal, les anomenades juntes.

Al moment de constituir o renovar un equip de treball, el nostre instint animal ens porta a rodejar-nos de gent de confiança, que pensa i actua com nosaltres, gent que multiplica el nostre vot. El pensament simple ens diu que incorporar un soci a la junta que no sigui afí a la resta de membres pot provocar conflicte, visions oposades, discussions... Ens preocupa que ens jutgin, que ens prenguin la raó, que demostrin que estem equivocats. Tot evidències de la falta d'autoestima, confiança i terror de ser jutjat. Comportaments com aquests són els que fan que no assolim els objectius comuns i que avancem amb una mà lligada a l'esquena.

Des de la meva curta experiència com a empresari puc afirmar que sempre han estat els que pensen diferent de mi els que m'ha obligat a millorar i, de forma indirecta, m'han ajudat a assolir amb més facilitat els objectius plantejats. Gràcies per discutir.