D'entre un bon grapat de tendències alimentàries que se'ns presenten avui dia (moltes de les quals amb fonaments poc o gens científics), m'ha cridat especialment l'atenció el creixent moviment realfooding (menjar real), que reivindica un necessari retorn a l'alimentació "dels nostres avis", aquella que estava basada en aliments en el seu estat natural o poc processats, com la pasta o els lactis, i que rebutja contundentment els aliments ultraprocessats que ja fa temps que inunden els supermercats.

El motiu d'aquest augment d'aliments extremadament processats o refinats el trobem bàsicament en els canvis de comportament d'una societat cada cop més ocupada i sense temps per a dedicar-se conscientment a la seva alimentació, amb la idea de reduir al màxim el temps de comprar, cuinar i menjar. Així, la indústria alimentària s'ha adaptat a aquests costums dels consumidors i ha fomentat la producció d'aliments modificats amb un baix cost de producció i en grans quantitats. El resultat d'això són aliments amb un valor nutricional pobre i amb ingredients perjudicials per a la salut.

Acostumar-nos a fer un cop d'ull a les etiquetes nutricionals és, per exemple, una bona manera de conèixer què porta allò que ens posem a la boca. Adquirint consciència i informant-nos podem assestar un cop molt dur al costat fosc de la indústria alimentària.