La història ha avançat gràcies a grans i petites revolucions arreu. A través d'aquests moviments la societat ha anat millorant des dels seus inicis. Però què és allò que ens els fa recordar? Els seus objectius, el que aconseguiren, el mètode? No en podrem estar mai del tot segurs. El que sabem del cert és que si diem Revolució Francesa, veiem boines roges capgirades i canvis polítics, en canvi quan anomenem Revolució Industrial sentim el borbolleig d'unes ciutats on les màquines no dormen mai. Aquestes revolucions no solament van aconseguir progressos al seu temps sinó que els seus records s'han mantingut intactes, tot fent que en sentir el nom sabem què van aportar a la societat. Així que tot rau en el nom i el seu significat.

Per fer una revolució que passi a la història necessitem uns objectius clars i un nom que els transmeti. El llenguatge és la nostra forma de relacionar-nos amb el món, així que a través d'aquest podem revolucionar-nos també. Les grans revolucions no són els aldarulls al carrer sinó com introduïm al nostre llenguatge quotidià els principis que s'hi defensen. Si volem canviar el món on vivim canviem el nostre llenguatge perquè, tal com deia Wittgenstein, "els límits del meu llenguatge són els límits del meu món". No ens quedem en un món limitat.