Últimament els mitjans de comunicació fan campanyes d'alerta sobre tota mena de trastorns alimentaris. Avisen que el sector de la societat més vulnerable són els adolescents entre 11 i 29 anys. És una franja molt extensa que gairebé abraça 20 anys, una bona part de la vida. A més els darrers estudis a Catalunya demostren que un 6% d'aquests adolescents pateixen anorèxia o bulímia.

Les dades són ben alarmants, però hem de tenir en compte en quina societat vivim, curulla de models ideals que gairebé tothom intenta seguir, si més no a aquesta edat. Els mitjans de comunicació no paren d'emetre anuncis venent-nos productes i intentant-nos convèncer que per triomfar necessitem un cos estàndard que no cal ni esmentar perquè tothom el podria descriure amb els ulls clucs. Ara bé, tot i aquests missatges que ens empassem cada dia, el motiu més punyent de tots és l'opinió d'aquells que ens envolten. Aquelles persones que estimem i apreciem, amb qui fem vida plegades i l'opinió de les quals és fonamental per a nosaltres. Són aquelles que et diuen "que bonica estàs!" quan de fet només t'has aprimat una mica, aquelles que no volen que arribi l'estiu perquè hauran de començar dieta, aquelles que adoren actrius solament pel seu cos, aquelles que som tothom. Perquè a voltes fem comentaris sense cap intenció de ferir però que, en realitat, van calant. I ens estranyem tant que hi hagi trastorns alimentaris?